Vida o mort

Barcelona és una ciutat molt maca.
Te n'adones de seguida quan decideixes seguir estudiant i fer un màster. Encara que sigui a Bellaterra, val més viure a Barcelona, perquè hi ha de tot i és més fàcil.

Saps que Barcelona és maca perquè et passes setmanes i setmanes rondant pels seus carrers buscant un pis de lloguer on poder caure morta, si no és que ja t'has mort de l'ensurt en veure el preu.

I al final aconsegueixes trobar un llit on caure morta còmodament i, alhora, greus problemes per sobrebviure l'última setmana del mes. O sigui que decideixes buscar una feina per poder viure més bé. Amb aquella fe, comences a repartir currículums per tota la ciutat i, amb una mica de sort, a fer entrevistes dia sí, dia també. Des de Pl. Frances Macià fins a Pl. Catalunya, des del Clot fins a Sants, tot el dia (una altra vegada, com quan buscaves el pis) cames amunt, peus avall i als metros.

Si aconsegueixes passar la fase odissea de trobar-ho tot a la primera, arribaràs a una sala on t'explicaran, durant una hora, com n'és de moderna i pionera l'empresa on se suposa que estàs sol·licitant la plaça. Després et demanaran que et descriguis a trets generals i que enumeris tres virtuts i tres defectes que posseeixis.

Si estàs de sort, no et demanaran que convencis a l'entrevistador/a perquè t'agafi a tu i no a algú altre, o quan creus que has de cobrar. Però en el fons és molt divertit, sobretot quan et fan decidir si salvaires abans a un drogaticte de 25 anys o a un sacerdot de 75, en cas que hi hagués un bombardeig a la ciutat.

I quan ja hagin passat dues hores, et diran que la jornada laboral que havies demanat segons la teva disponibilitat ja està coberta. O sigui que acabaràs tornant a casa tal com n'has sortit. Amb els mateixos problemes per sobreviure els finals de mes, però amb un esgotament físic i mental que abans no tenies. Cauràs morta al llit, i ja haurà passat un dia més. Malgrat tot, resulta que et sents més viva del que t'havies sentit mai.

Tot plegat, un cercle viciós que no sembla veure la llum i que, de moment, no té un final.

Tot i així, continues creient que Barcelona és una ciutat molt maca i que segur que, tard o d'hora, acabaràs trobant aquell poder que té. Que arribarà el moment que no hauràs de pensar en sobreviure, ni en caure morta d'esgotament, sinó en viure.