Quan arriben aquestes dates sol haver-hi disputes entra gent que diu que no li agrada el Nadal i gent que sí:
- No t’agrada el Nadal? Com és això?
- Perquè tot és una estratègia perquè consumim més.
- Sí, però tens vacances, temps per estar amb la família, amb una mica de sort, paga doble...
- Sí, però la paga doble se’n va en tots els regals de reis, del tió... en el fons és com si no en tingués.
- I la família?
- La família? Les famílies es barallen i es critiquen. Hi ha problemes constantment. I el dia de Nadal no és diferent. Tothom somriu i es fa regals, però si el regal de la cunyada és més car que el regal de la sogra hi haurà males cares. I si el regal de la germana és més bonic que el de la nòvia, ell dormirà al sofà.
- I què me’n diu dels llums que hi al carrer? Fan que tot sigui més bonic... és romàntic.
- Fan que tot sigui més bonic perquè tinguis més ganes de passejar pel costat dels aparadors! És que a més a més, què té el desembre i el gener que necessitis que et comprin més coses que la resta d’èpoques de l’any?
A mi aquest any m’han dit que fes una llista de tot el que volia. I mira, sincerament, no vull res. No em fa falta res! Quan em fa falta una cosa me la compro. I si no tinc diners, estalvio. A més a més, per Nadal tot és més car! Si és que semblem xais!
- En fi, és igual. A mi m’agrada el Nadal. Sóc feliç amb la meva família, encara que a vegades ens barallem. Em ve de gust veure les cares de la gent quan els hi regalo alguna cosa, encara que no els faci molta falta. M’agrada caminar pels carrers entre llumetes de colors i música. I m’agrada que un Pare Noel em pari pel carrer per donar-me un caramel.
- El Pare Noel? Vols dir, el reflex malaltís d’una imatge malauradament massa comuna al país del menjar escombraries? Que jo sàpiga el Nadal era la celebració del naixement de Jesús! El Pare Noel és el culpable de tot. És el més gran consumista. És un foraster que es posa per damunt de coses que ja teníem i se les menja com si es tractés d’una
Big Mac!
Si vols ser feliç amb la família, intenta ser-ho cada dia. No ho aconseguiràs per molts regals que compris.
Hi ha molta gent que menja arròs cada dia l’última setmana de cada mes. I quan arriba Nadal han de gastar-s’ho tot en regals? Convideu la gent a qui estimeu a fer un berenar, feu-los un power point amb fotos i comentaris personalitzats, feu servir l’excusa que és Nadal per abraçar-los ben fort i recordar-los que sou al seu costat. Però no els compreu.
- No t’agrada el Nadal? Com és això?
- Perquè tot és una estratègia perquè consumim més.
- Sí, però tens vacances, temps per estar amb la família, amb una mica de sort, paga doble...
- Sí, però la paga doble se’n va en tots els regals de reis, del tió... en el fons és com si no en tingués.
- I la família?
- La família? Les famílies es barallen i es critiquen. Hi ha problemes constantment. I el dia de Nadal no és diferent. Tothom somriu i es fa regals, però si el regal de la cunyada és més car que el regal de la sogra hi haurà males cares. I si el regal de la germana és més bonic que el de la nòvia, ell dormirà al sofà.
- I què me’n diu dels llums que hi al carrer? Fan que tot sigui més bonic... és romàntic.
- Fan que tot sigui més bonic perquè tinguis més ganes de passejar pel costat dels aparadors! És que a més a més, què té el desembre i el gener que necessitis que et comprin més coses que la resta d’èpoques de l’any?
A mi aquest any m’han dit que fes una llista de tot el que volia. I mira, sincerament, no vull res. No em fa falta res! Quan em fa falta una cosa me la compro. I si no tinc diners, estalvio. A més a més, per Nadal tot és més car! Si és que semblem xais!
- En fi, és igual. A mi m’agrada el Nadal. Sóc feliç amb la meva família, encara que a vegades ens barallem. Em ve de gust veure les cares de la gent quan els hi regalo alguna cosa, encara que no els faci molta falta. M’agrada caminar pels carrers entre llumetes de colors i música. I m’agrada que un Pare Noel em pari pel carrer per donar-me un caramel.
- El Pare Noel? Vols dir, el reflex malaltís d’una imatge malauradament massa comuna al país del menjar escombraries? Que jo sàpiga el Nadal era la celebració del naixement de Jesús! El Pare Noel és el culpable de tot. És el més gran consumista. És un foraster que es posa per damunt de coses que ja teníem i se les menja com si es tractés d’una
Big Mac!
Si vols ser feliç amb la família, intenta ser-ho cada dia. No ho aconseguiràs per molts regals que compris.
Hi ha molta gent que menja arròs cada dia l’última setmana de cada mes. I quan arriba Nadal han de gastar-s’ho tot en regals? Convideu la gent a qui estimeu a fer un berenar, feu-los un power point amb fotos i comentaris personalitzats, feu servir l’excusa que és Nadal per abraçar-los ben fort i recordar-los que sou al seu costat. Però no els compreu.
Bon Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada