Sense pensar

Les vacances d'estiu estan molt bé, però ja n'hi ha prou.
La ment humana està feta per pensar i quan no hi ha res productiu en què pensar, es pensa per pensar.
Val més no tenir-ne de temps de pensar!
Pensar no serveix per res.
Pensar ens fa perdre el temps.
Cada cop que pensem, deixem de fer alguna cosa que podríem haver fet amb el temps que hem estat pensant com fer-la.
I moltes vegades no acabem fent res del que havíem pensat. Les coses no surten tal com havíem pensat que sortirien.
Perquè pensar emboira els pensaments.
Si no penséssim tant, tindríem més temps i més oportunitats de cometre errors i de pensar en com no tornar a cometre els mateixos.

Només podem parar de pensar pensant.
Intento llegir un llibre i m'adono que porto 10 minuts llegint la mateixa frase; encara no sé què diu.
Perquè estava pensant.
Fins que m'adormo i em desperto el dia següent encara pensant en el mateix. També hi he pensat entre somnis.
Pensar fa nosa.
Pensar es pot convertir en la pitjor presó del món.
Com es pot parar de pensar?

Escriguem

Les noves tecnologies s'estan arrelant incontrolablement al meu dia a dia, i més ara que estic de vacances i mancances.

És per això que he creat aquest bloc; per satisfer unes necessitats que imperen sobre mi inevitablement. Entre moltes altres, escriure. Des que les lletres es van convertir en una obligació per aconseguir l'estatus de llicenciada, havia oblidat el plaer d'escriure per esciure. Escirure quan vulgui, com vulgui i el que més em vingui de gust. Un pensament absurd, la lletra d'una canço, una frase cèlebre o una conversa qualsevol...

Benvinguts i benvingudes