Cuc

Rastrera, rastrera, rastrera!
Arrossega't com un animal, i te n'adonaras.
Sempre amb el dubte de si és o no és,
sempre amb el dubte de si has fet suficient,
sempre amb el dubte de si val la pena o no...

Avui he tocat fons, i potser ho sap. Però potser no se n'ha ni adonat...
Avui he tocat fons, i ho fet per arreglar les coses. Però encara he anat més avall...
Avui he tocat fons, però continuo estant igual.

He près una decisió, m'he fet forta, o molt dèbil, però ho he fet.
I el resultat és nul...
Déu, treu-me d'aquí

Què és el que falta aprendre?

Nous horitzons basats en escensaris coneguts.
Vistes que es repeteixen,
ferides que no sanen.

I errors que es tornen a cometre,
fins i tot abans que es puguin considerar com a tal.

Tu aprens, ell aprèn.
Jo aprenc?
A vegades sí, a vegades no.

Diuen que la felicitat és el camí a ella mateixa.
I com qualsevol camí, quan fa pujada es fa dur.
Quan arribo al cim és quan escric.

Quan vingui la baixada tot serà més fàcil.
S'escamparà la boira i respirarem amb naturalitat.
Però cal aprendre a fer les pujades.
Cal aprendre a caminar amb el cor accelerat.
A fer un esforç més per superar els nostres propis límits.

Però la teoria per si sola no va enlloc...

Nous horitzons

Quan ja ho veies tot clar, en positiu o negatiu,
va i se t'obre una porta.
Porti on poti, és una fusta nova, amb una clau desconeguda.
Diferent de sempre. Feta de fusta, però en novetat.

Les novestats van cares; això segur.
A vegades val la pena pagar el preu. Però mai ho saps fins que la tens a casa.
Potser s'esquerda, potser es pela, potser dura tota la vida intacta...

Tota porta desconeguda obra a un món desconegut; el peatge val la pena només per descobrir terres noves. Encara que al final hi hagi precipicis.

Jo tinc fam per descobrir nous mons, per canviar d'escenari. Trobar-me en una atmosfera desconeguda on m'hi senti com a casa. On no hagi de calcular les hores; on el temps formi part de l'espai.

On la comoditat s'hagi creat amb mi i gràcies a tu. On tu m'ensenyis que sempre hi ha alguna cosa després del final que m'havia imaginat. On jo formi part d'un tot i on tot formi part de mi i de tu. On jo sigui una altra persona i tu siguis jo.