Rastrera, rastrera, rastrera!
Arrossega't com un animal, i te n'adonaras.
Sempre amb el dubte de si és o no és,
sempre amb el dubte de si has fet suficient,
sempre amb el dubte de si val la pena o no...
Avui he tocat fons, i potser ho sap. Però potser no se n'ha ni adonat...
Avui he tocat fons, i ho fet per arreglar les coses. Però encara he anat més avall...
Avui he tocat fons, però continuo estant igual.
He près una decisió, m'he fet forta, o molt dèbil, però ho he fet.
I el resultat és nul...
Déu, treu-me d'aquí
diumenge, 29 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada