Nous horitzons basats en escensaris coneguts.
Vistes que es repeteixen,
ferides que no sanen.
I errors que es tornen a cometre,
fins i tot abans que es puguin considerar com a tal.
Tu aprens, ell aprèn.
Jo aprenc?
A vegades sí, a vegades no.
Diuen que la felicitat és el camí a ella mateixa.
I com qualsevol camí, quan fa pujada es fa dur.
Quan arribo al cim és quan escric.
Quan vingui la baixada tot serà més fàcil.
S'escamparà la boira i respirarem amb naturalitat.
Però cal aprendre a fer les pujades.
Cal aprendre a caminar amb el cor accelerat.
A fer un esforç més per superar els nostres propis límits.
Però la teoria per si sola no va enlloc...
diumenge, 8 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada