Annita Song

Self-esteem

2010-01-14T17:57:00.004+01:00

I don't even know you
I don't know how you feel the pain
I have no idea of what's on your mind

I don't understand how you see the world
I don't know what your truly wishes are
I don't understand what you see in me

I don't know how to talk to you
I'm afraid of disappointing you
I'm scared in any moment it will all stop

But we know perfectly how to hold each other

Sweetness, please come and make my fears go away

Les muntanyes russes

2009-12-07T21:21:00.002+01:00

Ja fa molts anys que vaig pujar a una muntanya russa.
De fet, fa exactament 26 anys i 11 mesos.
A vegades sembla que no m'han lligat prou bé i que sortiré disparada a la propera volta de campana. Però a vegades sóc a dalt de tot sabent que en qualsevol moment sentiré el cor i l'estómac com s'enfilen de sobte d'emoció.
I passa. És una sensació espectacular. És vida. És la comunió entre cos i ànima en una explosió d'emocions.
I quan més dura la baixada, més profund és. I com més profund és, més curt se t'haurà fet quan ja siguis a baix.
I la por no ha desaparegut del tot, sinó que és un component de la fórmula química detonant.
Tampoc crec que es pogués viure eternament a aquests extrems; ja està bé reduir i tirar de cara amunt.
Però és la droga del món que crea més dependència.

Cuc

2009-11-29T02:54:00.002+01:00

Rastrera, rastrera, rastrera!
Arrossega't com un animal, i te n'adonaras.
Sempre amb el dubte de si és o no és,
sempre amb el dubte de si has fet suficient,
sempre amb el dubte de si val la pena o no...

Avui he tocat fons, i potser ho sap. Però potser no se n'ha ni adonat...
Avui he tocat fons, i ho fet per arreglar les coses. Però encara he anat més avall...
Avui he tocat fons, però continuo estant igual.

He près una decisió, m'he fet forta, o molt dèbil, però ho he fet.
I el resultat és nul...
Déu, treu-me d'aquí

Què és el que falta aprendre?

2009-11-08T02:35:00.003+01:00

Nous horitzons basats en escensaris coneguts.
Vistes que es repeteixen,
ferides que no sanen.

I errors que es tornen a cometre,
fins i tot abans que es puguin considerar com a tal.

Tu aprens, ell aprèn.
Jo aprenc?
A vegades sí, a vegades no.

Diuen que la felicitat és el camí a ella mateixa.
I com qualsevol camí, quan fa pujada es fa dur.
Quan arribo al cim és quan escric.

Quan vingui la baixada tot serà més fàcil.
S'escamparà la boira i respirarem amb naturalitat.
Però cal aprendre a fer les pujades.
Cal aprendre a caminar amb el cor accelerat.
A fer un esforç més per superar els nostres propis límits.

Però la teoria per si sola no va enlloc...

Nous horitzons

2009-11-01T02:56:00.002+01:00

Quan ja ho veies tot clar, en positiu o negatiu,
va i se t'obre una porta.
Porti on poti, és una fusta nova, amb una clau desconeguda.
Diferent de sempre. Feta de fusta, però en novetat.

Les novestats van cares; això segur.
A vegades val la pena pagar el preu. Però mai ho saps fins que la tens a casa.
Potser s'esquerda, potser es pela, potser dura tota la vida intacta...

Tota porta desconeguda obra a un món desconegut; el peatge val la pena només per descobrir terres noves. Encara que al final hi hagi precipicis.

Jo tinc fam per descobrir nous mons, per canviar d'escenari. Trobar-me en una atmosfera desconeguda on m'hi senti com a casa. On no hagi de calcular les hores; on el temps formi part de l'espai.

On la comoditat s'hagi creat amb mi i gràcies a tu. On tu m'ensenyis que sempre hi ha alguna cosa després del final que m'havia imaginat. On jo formi part d'un tot i on tot formi part de mi i de tu. On jo sigui una altra persona i tu siguis jo.

Rewind > Fast Forward

2009-07-30T00:20:00.003+02:00

Acostant-s'hi per totes bandes.
Per les bones, per les males.
Manipula i estima,
viu i va morint,
per aconseguir parar-la.

I com més ho intenta, més set agafa.
I com més aprop, més gran es fa.
I quan casi la toca,
la por al fracàs és qui el provoca.

Nervis,
por,
desconfiança,
nervis,
por,
i por...

Una por abosulta al rebuig.
Fins que aquest arriba.

Llavors és vergonya,
estupidesa,
desconfiança,
nervis,
esgarrifances al recordar-ho,
por de recordar-ho massa temps.

I amb els anys
el record continua
i les esgarrifances no paren.
Serà eterna.

La set es resigna a no tastar l'aigua.
Es calma i potser aconsegueix prémer PAUSE,
però mai és un STOP.
mai serà un STOP.

There is always one addiciton that just can not be controlled.

(Mute Math)

Si t'acostes me'n vaig, però si vinc és perquè hi ets

2009-06-10T00:49:00.002+02:00

Recargolada frase que defineix la meva ironia.

Esperit rebel de dependència aguda

Orgull vulnerable

Timidesa extrovertida

Serietat i maduresa intenten ficar el nen petit i les pors a l'amagatall,

però la seguretat delata l'oceà de dubtes.

Amb aquell discurs coerent i entenedor que corrobora la batalla interior.

Amb aquell civisme que reprimeix els instints.

I la bondat demostra l'amargor.

Els voltants d'un Hola

2009-03-09T20:27:00.005+01:00

Et penso.

Entro,

et veig.

Ho veus,

i em giro.

M'acosto.

Et miro.

Somric:

-Hola

(M'he posat molt nerviosa. Havia somiat que et trobaria. Ens vam veure ahir ja eh! M'agrada veure't sovint. Estic contenta que estiguis aquí, encara que no estiguis sol. I no m'atreveixo a dir-te res... els teus ulls em perden.)

Em mires...

m'estàs mirant:

-Hola

(Ja ho veus, ens tornem a trobar. Tinc vergonya i no sé què dir-te perquè sé que tu tampoc saps què dir-me, i per això només somrius. I m'agrada somriure't perquè sé que t'agrado.)

I aparto els ulls.

Et noto tota l'estona...

Reflexions d'un optimista... amb experiència.

2009-02-15T02:58:00.003+01:00

Preveu-ho amb temor, i succeïrà.

Busca-ho on no hi és, i apareixerà.

Pateix-ho, i se't repetirà.

Dóna-hi voltes, i hi toparàs.
Imagina't-ho, i ho veuràs.
Mal somia-hi, i ho viuràs.

Adverteix-li el perill, i ho farà.
Intenta evitar-ho, i ho provocarà.
Mostra-li el pecat, i l'anirà a buscar.

Demana-li que no t'ho faci, i t'ho exhibirà...

Com més grans, més burros

2009-01-13T12:53:00.003+01:00

En comptes d'aprendre dels errors,
millorar en el control de les propies emocions
i madurar una mica,
sembla que els anys ens pertorben.

O potser només estem en un moment de confusió,
i les clarianes s'obriran
quan estiguem cansats de nedar
pels carrers inundats que ha deixat la tempesta.

O potser ens sembla que estem desorientats
i en el fons és només que no hi ha llum,
però que el camí és el correcte.

L'únic que sabem del cert
és que és un camí molt llarg!

Ens veiem

2008-12-02T23:13:00.002+01:00

Mira'm!
No em mires.
Et miro.
Mira'm!
No et miro...
...però et noto.
Ho notes.
Em mires.
Te'n vas.

Mira'm!
No em mires.
Et miro.
No et miro...
...però et veig.
Ho veus.
Em mires.
Et miro.

I em toques.

Et toco,
em mires,
et miro...

...i te'n vas.

2008-10-26T04:37:00.004+01:00

Torna.
On ets? Què fas?
Vull que tornis.
Vine aquí un altre cop. Torna.
Necessito veure't. Vine i digue'm què sents; què penses.
Jo t'escolto. No me'n canso.
Coneixem-nos de veritat,
Ja n'hi ha prou d'enganyar-me; jo vull que vinguis i ja està.
Veure't. Recordar-te. Saber com eres. Tornar a pensar amb tu.
Sentir el que sentia.

No puc més. Ho he intentat i no puc.
Sempre torno a tu.
Sempre hi ets; i no puc fer-hi res.
Torna a entrar dins el meu cap cada dia.
Fes-me patir cada dia; però torna.

M'he oblidat del que eres. M'he oblidat de qui eres.
M'he oblidat de la cara que feies.
Però és igual. Tu torna.
Torna torna torna.

No sé qui ets.
No sé com ets.
No sé a qui estimes.
Però m'és igual.

Tu torna.

No sé qui sóc.
No sé com sóc.
No sé a qui estimo.

No em vull resistir més.
Vine.
Ensenya'm ho,

Qui ets?
Digue'm-ho!

Il·lusions

2008-10-06T22:46:00.003+02:00

Tinc una il·lusió.
Per fi.
Tinc una il·lusió.
Que trista que n'arriba de ser la vida si no es tenen il·lusions.
Com n'arriba de ser d'avorrit un dia sense sentir aquesta punta de nervis que et comença a l'estómac i s'escampa per tot el cos.
És un dels millors motors.
Una font d'energia natural.
Però, com totes les energies, s'esgota.
S'apaga l'espurna.
I es fa fosc.

Instint animal

2008-08-05T01:31:00.002+02:00

Un animal persegueix la seva presa quan veu que fuig.
I nosaltres també.
Un animal fuig quan veu que el persegueixen.
Nosaltres també.
A un animal no li importa si la resta d'animals pateixen les conseqüències dels seus actes.
I a nosaltres tampoc.
Deixem de ser humans quan ens interessa.

M'han robat el formatge!

2008-06-19T23:53:00.003+02:00

*Canvi: cercle viciós, peix que es mossega la cua.

Quan apareix un canvi tenim la sensació d'estar desorientats.
Ens perdem entre els sentiments de nostàlgia, por, il·lusió i coratge.
Ens costa adaptar-nos a la nova situació i, a vegades, fins i tot ens negaríem a acceptar-la.
Però, a poc a poc, i sense gairebé ser-ne conscients, acabem experimentant un sentiment molt semblant a la soledat, però que en realitat és un ritme de vida, el qual alhora es converteix en una rutina, a vegades poc desitjada i a vegades preuada.

Però la qüestió és que la majoria de vegades és només una rutina acostumada.
No ens sembla gens malament, ni tampoc ens provoca cap tipus de malestar. És una força d'inèrcia que fa que ens desplacem i de la qual podem escollir el ritme: podem córrer, podem caminar, o podem anar amb ascensor. Però la força d'inèrcia té sempre una durada determinada. I d'això poques vegades en som conscients. Tot i que, encara que ho fóssim, potser tampoc estaria a les nostres mans agafar més embranzida.

I llavors és quan tornem a experimentar la sensació del principi; però amb un petit canvi de papers: el mateix canvi que no acceptàvem ha acabat sent el propulsor de tots aquells sentiments desorientants. El nus al coll. L'ai al cor.

No sé fins a quin punt això té a veure amb el tòpic que sempre volem el que no tenim, o el que diu que ens adonem del que teníem quan ja ho hem perdut, o que sóm sedentaris de mena, o potser només és mandra...

And on, and on, and on...

2008-05-13T21:11:00.002+02:00

Maybe because lights are faint
You seem more than real
Or maybe because I see too clearly
That you are unreal

Out of me, out of reach
But running through my veins

Magic obsession
That keeps me alive
Through the darkest shadows
Of world worst side

Quin merdo!

2008-04-22T18:03:00.003+02:00

Me asomé a la balcona

y contemplé la ciela

poblada por los estrellos.

Sentí fría en mi caro,

me froté los monos

y me puse la abriga.

Y pensé: qué ideo,

qué ideo tan negro.

Diosa mía, exclamé:

qué oscuro es el nocho

y qué solo mi almo,

perdido entre las vientas

y entre las fuegas,

entre los rejos.

El vido nos traiciona,

mi cabezo se pierde,

qué triste el aventuro de vivir.

Y estuvo a punto de tirarme a la vacía...

Qué poemo.

Y con lágrimas en las ojas

me metí en el camo.

A ver, pensé,

si las sueñas o los fantasmos

me centran la pensamienta

y olvido que la munda

no es como la vemos,

y que todo es un farso,

y que el vido es el muerto,

un tragedio.

Tras toda, nado.

Vivir. Morir:

qué mierdo.

Poemo, Lizano.

Tu ets la meva

2008-04-17T23:03:00.003+02:00

Tothom té una obsessió.
Consumeix els pensaments;
consumeix el temps.
Alcen ben enlaire tan preuada posessió,
que dóna sentit a les seves vides.

Tu ets la meva.

Són tresors que poden hipnotitzar l'ànima.
Sempre hi ha una addicció
que no pot ésser controlada.

Traducció
You Are Mine, Mute Math

On and on...

2008-02-24T02:27:00.005+01:00

Your movement makes me confuse
It exploits my senses
I wonder what you're thinking of
I love when you let yourself go

You close your eyes
Immersed in the music
I come up with you
and the crowd disapear around us

I see what you feel
And I feel it with you
We are alone
United by your rythm

Such an inspiration
And I want more
Look at me, I'm here
Wishing to share it with you

Don't say a word and let me go
I know you don't want me to stop
Let's talk 'bout everything and anything
Smile at me once again

Show me your ways
to make me feel so

How should I understand
The way you stood by me,
Cause you were here,
And you back out

I'll have to remember it
With shame and disappointment
Knowing you followed me
You didn't let it be

Everyone in his own way now
And you don't even know
That mine's empty
But the efford was mine...

Your movement makes me confuse
It exploits my senses...

No way out

2008-01-06T13:15:00.000+01:00

Quantes vegades ha de passar per una mateixa situació una persona per aprendre'n? Per tal de no repetir els mateixos errors que la provoquen?

Doncs no ho se. Quatre, cinc, potser deu, o dotze... la qüestió és que amb un cop o dos no n'hi ha prou. A vegades somiariem tenir algú que ens hipnotitzés i trobés la clau dels nostres problemes. O conèixer un gran savi que, amb una sola mirada, descobrís com som per dins i ens ho expliqués.

En comptes d'això, caminem a cegues en una habitació d'un metre quadrat que només té una petita finestra per on sortir, però no la trobem. I anem xocant contra les parets una vegada i una altra, ens fem mal a tot el cos i se'ns acaba l'aire. I el pitjor de tot: a través de la finestra, se senten les veus de la gent que ha aconseguit sortir. Gent que no coneixem de res però que sembla feliç, que porten una vida molt diferent a la que estem acostumats, i ens fan enveja per haver aconseguit el que nosaltres més desitjaríem. Com es deuen sentir? Ens atormenta pensar, una vegada i una altra, per què ells han aconseguit sortir i nosaltres no. Com ho han fet? Què fem malament? És com si no els hagués costat res i en canvi nosaltres estem aquí patint, preguntant-nos totes aquestes coses, sentint la frustració. Per què ells han sabut trobar el camí correcte per obrir la finestra? És la sort? Difícilment.

Segurament la resposta està davant dels nostres nassos, però aquí continua sent fosc i no la podem veure. Potser d'aquí a un temps podrem.

A tu t'agrada el Nadal?

2007-12-24T16:46:00.000+01:00

Quan arriben aquestes dates sol haver-hi disputes entra gent que diu que no li agrada el Nadal i gent que sí:

- No t’agrada el Nadal? Com és això?
- Perquè tot és una estratègia perquè consumim més.
- Sí, però tens vacances, temps per estar amb la família, amb una mica de sort, paga doble...
- Sí, però la paga doble se’n va en tots els regals de reis, del tió... en el fons és com si no en tingués.
- I la família?
- La família? Les famílies es barallen i es critiquen. Hi ha problemes constantment. I el dia de Nadal no és diferent. Tothom somriu i es fa regals, però si el regal de la cunyada és més car que el regal de la sogra hi haurà males cares. I si el regal de la germana és més bonic que el de la nòvia, ell dormirà al sofà.
- I què me’n diu dels llums que hi al carrer? Fan que tot sigui més bonic... és romàntic.
- Fan que tot sigui més bonic perquè tinguis més ganes de passejar pel costat dels aparadors! És que a més a més, què té el desembre i el gener que necessitis que et comprin més coses que la resta d’èpoques de l’any?
A mi aquest any m’han dit que fes una llista de tot el que volia. I mira, sincerament, no vull res. No em fa falta res! Quan em fa falta una cosa me la compro. I si no tinc diners, estalvio. A més a més, per Nadal tot és més car! Si és que semblem xais!
- En fi, és igual. A mi m’agrada el Nadal. Sóc feliç amb la meva família, encara que a vegades ens barallem. Em ve de gust veure les cares de la gent quan els hi regalo alguna cosa, encara que no els faci molta falta. M’agrada caminar pels carrers entre llumetes de colors i música. I m’agrada que un Pare Noel em pari pel carrer per donar-me un caramel.
- El Pare Noel? Vols dir, el reflex malaltís d’una imatge malauradament massa comuna al país del menjar escombraries? Que jo sàpiga el Nadal era la celebració del naixement de Jesús! El Pare Noel és el culpable de tot. És el més gran consumista. És un foraster que es posa per damunt de coses que ja teníem i se les menja com si es tractés d’una
Big Mac!
Si vols ser feliç amb la família, intenta ser-ho cada dia. No ho aconseguiràs per molts regals que compris.
Hi ha molta gent que menja arròs cada dia l’última setmana de cada mes. I quan arriba Nadal han de gastar-s’ho tot en regals? Convideu la gent a qui estimeu a fer un berenar, feu-los un power point amb fotos i comentaris personalitzats, feu servir l’excusa que és Nadal per abraçar-los ben fort i recordar-los que sou al seu costat. Però no els compreu.

Bon Nadal

Moviment

2007-11-14T23:56:00.001+01:00

Hi ha una lletra d'un tema que he descobert fa poc. M'ha semblat molt curiós que l'hagi descobert ara, perquè el tema que tracta m'interessa molt últimament; m'ho plantejo més sovint des de fa relativament pocs mesos.
Traduit i manipulat, seria una cosa així:
"Quan estic massa cega per veure les coses clares, necessito
mantenir les distancies. La vida es mou al meu voltant, però només aconseguiré desplaçar-me si jo també em moc.
Tot canvia encara que no faci res però, d'aquesta manera, em deixo emportar per la vida sense participar-hi.
Només les accions impliquen desplaçament. Si no actuo perquè tinc por, hauré près la decisió equivocada.
El desplaçament és l'acció per davant de la por.
Amagar els sentiments i no reconèixer el dolor em fa ser encara més dèbil. Admetre el dolor significa desplaçament.
Morir és la fi.
Viure és desplaçament.
Quan arribi el moment contaré 1, 2, 3, 4...

...desplaçament."
Desplazamiento, Asstrio.

Vida o mort

2007-10-11T23:26:00.000+02:00

Barcelona és una ciutat molt maca.
Te n'adones de seguida quan decideixes seguir estudiant i fer un màster. Encara que sigui a Bellaterra, val més viure a Barcelona, perquè hi ha de tot i és més fàcil.

Saps que Barcelona és maca perquè et passes setmanes i setmanes rondant pels seus carrers buscant un pis de lloguer on poder caure morta, si no és que ja t'has mort de l'ensurt en veure el preu.

I al final aconsegueixes trobar un llit on caure morta còmodament i, alhora, greus problemes per sobrebviure l'última setmana del mes. O sigui que decideixes buscar una feina per poder viure més bé. Amb aquella fe, comences a repartir currículums per tota la ciutat i, amb una mica de sort, a fer entrevistes dia sí, dia també. Des de Pl. Frances Macià fins a Pl. Catalunya, des del Clot fins a Sants, tot el dia (una altra vegada, com quan buscaves el pis) cames amunt, peus avall i als metros.

Si aconsegueixes passar la fase odissea de trobar-ho tot a la primera, arribaràs a una sala on t'explicaran, durant una hora, com n'és de moderna i pionera l'empresa on se suposa que estàs sol·licitant la plaça. Després et demanaran que et descriguis a trets generals i que enumeris tres virtuts i tres defectes que posseeixis.

Si estàs de sort, no et demanaran que convencis a l'entrevistador/a perquè t'agafi a tu i no a algú altre, o quan creus que has de cobrar. Però en el fons és molt divertit, sobretot quan et fan decidir si salvaires abans a un drogaticte de 25 anys o a un sacerdot de 75, en cas que hi hagués un bombardeig a la ciutat.

I quan ja hagin passat dues hores, et diran que la jornada laboral que havies demanat segons la teva disponibilitat ja està coberta. O sigui que acabaràs tornant a casa tal com n'has sortit. Amb els mateixos problemes per sobreviure els finals de mes, però amb un esgotament físic i mental que abans no tenies. Cauràs morta al llit, i ja haurà passat un dia més. Malgrat tot, resulta que et sents més viva del que t'havies sentit mai.

Tot plegat, un cercle viciós que no sembla veure la llum i que, de moment, no té un final.

Tot i així, continues creient que Barcelona és una ciutat molt maca i que segur que, tard o d'hora, acabaràs trobant aquell poder que té. Que arribarà el moment que no hauràs de pensar en sobreviure, ni en caure morta d'esgotament, sinó en viure.

Sense pensar

2007-08-24T16:04:00.000+02:00

Les vacances d'estiu estan molt bé, però ja n'hi ha prou.
La ment humana està feta per pensar i quan no hi ha res productiu en què pensar, es pensa per pensar.
Val més no tenir-ne de temps de pensar!
Pensar no serveix per res.
Pensar ens fa perdre el temps.
Cada cop que pensem, deixem de fer alguna cosa que podríem haver fet amb el temps que hem estat pensant com fer-la.
I moltes vegades no acabem fent res del que havíem pensat. Les coses no surten tal com havíem pensat que sortirien.
Perquè pensar emboira els pensaments.
Si no penséssim tant, tindríem més temps i més oportunitats de cometre errors i de pensar en com no tornar a cometre els mateixos.

Només podem parar de pensar pensant.
Intento llegir un llibre i m'adono que porto 10 minuts llegint la mateixa frase; encara no sé què diu.
Perquè estava pensant.
Fins que m'adormo i em desperto el dia següent encara pensant en el mateix. També hi he pensat entre somnis.
Pensar fa nosa.
Pensar es pot convertir en la pitjor presó del món.
Com es pot parar de pensar?

Escriguem

2007-08-07T14:53:00.000+02:00

Les noves tecnologies s'estan arrelant incontrolablement al meu dia a dia, i més ara que estic de vacances i mancances.

És per això que he creat aquest bloc; per satisfer unes necessitats que imperen sobre mi inevitablement. Entre moltes altres, escriure. Des que les lletres es van convertir en una obligació per aconseguir l'estatus de llicenciada, havia oblidat el plaer d'escriure per esciure. Escirure quan vulgui, com vulgui i el que més em vingui de gust. Un pensament absurd, la lletra d'una canço, una frase cèlebre o una conversa qualsevol...

Benvinguts i benvingudes