Si t'acostes me'n vaig, però si vinc és perquè hi ets

Recargolada frase que defineix la meva ironia.

Esperit rebel de  dependència aguda

Orgull vulnerable

Timidesa extrovertida

Serietat i maduresa intenten ficar el nen petit i les pors a l'amagatall,

però la seguretat delata l'oceà de dubtes.

Amb aquell discurs coerent i entenedor que corrobora la batalla interior.

Amb aquell civisme que reprimeix els instints.

I la bondat demostra l'amargor.

Els voltants d'un Hola

Et penso.

Entro,

et veig.

Ho veus,

i em giro.

M'acosto.

Et miro.

Somric:

-Hola

(M'he posat molt nerviosa. Havia somiat que et trobaria. Ens vam veure ahir ja eh! M'agrada veure't sovint. Estic contenta que estiguis aquí, encara que no estiguis sol. I no m'atreveixo a dir-te res... els teus ulls em perden.)

Em mires...

m'estàs mirant:

-Hola

(Ja ho veus, ens tornem a trobar. Tinc vergonya i no sé què dir-te perquè sé que tu tampoc saps què dir-me, i per això només somrius. I m'agrada somriure't perquè sé que t'agrado.)

I aparto els ulls.

Et noto tota l'estona...

Reflexions d'un optimista... amb experiència.

Preveu-ho amb temor, i succeïrà.

Busca-ho on no hi és, i apareixerà.

Pateix-ho, i se't repetirà.

Dóna-hi voltes, i hi toparàs.
Imagina't-ho, i ho veuràs.
Mal somia-hi, i ho viuràs.

Adverteix-li el perill, i ho farà.
Intenta evitar-ho, i ho provocarà.
Mostra-li el pecat, i l'anirà a buscar.

Demana-li que no t'ho faci, i t'ho exhibirà...

Com més grans, més burros

En comptes d'aprendre dels errors,
millorar en el control de les propies emocions
i madurar una mica,
sembla que els anys ens pertorben.

O potser només estem en un moment de confusió,
i les clarianes s'obriran
quan estiguem cansats de nedar
pels carrers inundats que ha deixat la tempesta.

O potser ens sembla que estem desorientats
i en el fons és només que no hi ha llum,
però que el camí és el correcte.

L'únic que sabem del cert
és que és un camí molt llarg!

Ens veiem

Mira'm!
No em mires.
Et miro.
Mira'm!
No et miro...
...però et noto.
Ho notes.
Em mires.
Te'n vas.

Mira'm!
No em mires.
Et miro.
No et miro...
...però et veig.
Ho veus.
Em mires.
Et miro.

I em toques.

Et toco,
em mires,
et miro...

...i te'n vas.

Torna.
On ets? Què fas?
Vull que tornis.
Vine aquí un altre cop. Torna.
Necessito veure't. Vine i digue'm què sents; què penses.
Jo t'escolto. No me'n canso.
Coneixem-nos de veritat,
Ja n'hi ha prou d'enganyar-me; jo vull que vinguis i ja està.
Veure't. Recordar-te. Saber com eres. Tornar a pensar amb tu.
Sentir el que sentia.

No puc més. Ho he intentat i no puc.
Sempre torno a tu.
Sempre hi ets; i no puc fer-hi res.
Torna a entrar dins el meu cap cada dia.
Fes-me patir cada dia; però torna.

M'he oblidat del que eres. M'he oblidat de qui eres.
M'he oblidat de la cara que feies.
Però és igual. Tu torna.
Torna torna torna.

No sé qui ets.
No sé com ets.
No sé a qui estimes.
Però m'és igual.

Tu torna.

No sé qui sóc.
No sé com sóc.
No sé a qui estimo.

No em vull resistir més.
Vine.
Ensenya'm ho,

Qui ets?
Digue'm-ho!

Il·lusions

Tinc una il·lusió.
Per fi.
Tinc una il·lusió.
Que trista que n'arriba de ser la vida si no es tenen il·lusions.
Com n'arriba de ser d'avorrit un dia sense sentir aquesta punta de nervis que et comença a l'estómac i s'escampa per tot el cos.
És un dels millors motors.
Una font d'energia natural.
Però, com totes les energies, s'esgota.
S'apaga l'espurna.
I es fa fosc.