diumenge, 29 / novembre / 2009

Cuc

Rastrera, rastrera, rastrera!
Arrossega't com un animal, i te n'adonaras.
Sempre amb el dubte de si és o no és,
sempre amb el dubte de si has fet suficient,
sempre amb el dubte de si val la pena o no...

Avui he tocat fons, i potser ho sap. Però potser no se n'ha ni adonat...
Avui he tocat fons, i ho fet per arreglar les coses. Però encara he anat més avall...
Avui he tocat fons, però continuo estant igual.

He près una decisió, m'he fet forta, o molt dèbil, però ho he fet.
I el resultat és nul...
Déu, treu-me d'aquí

diumenge, 8 / novembre / 2009

Què és el que falta aprendre?

Nous horitzons basats en escensaris coneguts.
Vistes que es repeteixen,
ferides que no sanen.

I errors que es tornen a cometre,
fins i tot abans que es puguin considerar com a tal.

Tu aprens, ell aprèn.
Jo aprenc?
A vegades sí, a vegades no.

Diuen que la felicitat és el camí a ella mateixa.
I com qualsevol camí, quan fa pujada es fa dur.
Quan arribo al cim és quan escric.

Quan vingui la baixada tot serà més fàcil.
S'escamparà la boira i respirarem amb naturalitat.
Però cal aprendre a fer les pujades.
Cal aprendre a caminar amb el cor accelerat.
A fer un esforç més per superar els nostres propis límits.

Però la teoria per si sola no va enlloc...

diumenge, 1 / novembre / 2009

Nous horitzons

Quan ja ho veies tot clar, en positiu o negatiu,
va i se t'obre una porta.
Porti on poti, és una fusta nova, amb una clau desconeguda.
Diferent de sempre. Feta de fusta, però en novetat.

Les novestats van cares; això segur.
A vegades val la pena pagar el preu. Però mai ho saps fins que la tens a casa.
Potser s'esquerda, potser es pela, potser dura tota la vida intacta...

Tota porta desconeguda obra a un món desconegut; el peatge val la pena només per descobrir terres noves. Encara que al final hi hagi precipicis.

Jo tinc fam per descobrir nous mons, per canviar d'escenari. Trobar-me en una atmosfera desconeguda on m'hi senti com a casa. On no hagi de calcular les hores; on el temps formi part de l'espai.

On la comoditat s'hagi creat amb mi i gràcies a tu. On tu m'ensenyis que sempre hi ha alguna cosa després del final que m'havia imaginat. On jo formi part d'un tot i on tot formi part de mi i de tu. On jo sigui una altra persona i tu siguis jo.

dijous, 30 / juliol / 2009

Rewind > Fast Forward

Acostant-s'hi per totes bandes.
Per les bones, per les males.
Manipula i estima,
viu i va morint,
per aconseguir parar-la.

I com més ho intenta, més set agafa.
I com més aprop, més gran es fa.
I quan casi la toca,
la por al fracàs és qui el provoca.

Nervis,
por,
desconfiança,
nervis,
por,
i por...

Una por abosulta al rebuig.
Fins que aquest arriba.

Llavors és vergonya,
estupidesa,
desconfiança,
nervis,
esgarrifances al recordar-ho,
por de recordar-ho massa temps.

I amb els anys
el record continua
i les esgarrifances no paren.
Serà eterna.

La set es resigna a no tastar l'aigua.
Es calma i potser aconsegueix prémer PAUSE,
però mai és un STOP.
mai serà un STOP.

There is always one addiciton that just can not be controlled.
(Mute Math)

dimecres, 10 / juny / 2009

Si t'acostes me'n vaig, però si vinc és perquè hi ets

Recargolada frase que defineix la meva ironia.

Esperit rebel de  dependència aguda
Orgull vulnerable
Timidesa extrovertida

Serietat i maduresa intenten ficar el nen petit i les pors a l'amagatall,
però la seguretat delata l'oceà de dubtes.

Amb aquell discurs coerent i entenedor que corrobora la batalla interior.
Amb aquell civisme que reprimeix els instints.

I la bondat demostra l'amargor.

dilluns, 9 / març / 2009

Els voltants d'un Hola

Et penso.

Entro,
et veig.
Ho veus,
i em giro.

M'acosto.

Et miro.
Somric:

-Hola

(M'he posat molt nerviosa. Havia somiat que et trobaria. Ens vam veure ahir ja eh! M'agrada veure't sovint. Estic contenta que estiguis aquí, encara que no estiguis sol. I no m'atreveixo a dir-te res... els teus ulls em perden.)

Em mires...
m'estàs mirant:

-Hola

(Ja ho veus, ens tornem a trobar. Tinc vergonya i no sé què dir-te perquè sé que tu tampoc saps què dir-me, i per això només somrius. I m'agrada somriure't perquè sé que t'agrado.)

I aparto els ulls.

Et noto tota l'estona...

diumenge, 15 / febrer / 2009

Reflexions d'un optimista... amb experiència.

Preveu-ho amb temor, i succeïrà.
Busca-ho on no hi és, i apareixerà.
Pateix-ho, i se't repetirà.

Dóna-hi voltes, i hi toparàs.
Imagina't-ho, i ho veuràs.
Mal somia-hi, i ho viuràs.

Adverteix-li el perill, i ho farà.
Intenta evitar-ho, i ho provocarà.
Mostra-li el pecat, i l'anirà a buscar.

Demana-li que no t'ho faci, i t'ho exhibirà...